Entrevista indirecta

Narcís Sánchez. Banca ètica i finançament solidari

Són les 6 de la tarda. Esperem a Narcís Sánchez davant el portal de la Universitat de la Pau, el número 3 del Carrer Rusiñol, Sant Cugat. Al poc temps, hi arriba. Ens saluda amb una encaixada de mans formal, però amb un to de veu proper i amigable. Pugem les escales, travessem la porta -que ja era oberta-. Ens condueix a una aula on cartolines, papers i caixes s’apilen de forma ordenada a les prestatgeries. Uns tubs de cartró s’apleguen a una cantonada. Seiem al voltant de dues taules blanques juntes. Narcís Sánchez seu donant l’esquena a un quadre on es veu representat un edifici color salmó que, potser, representa el mateix pis on ens trobem ara. Prop seu, hi ha el llibre La banca Ètica, molt més que diners, que és el primer que es publica a l’Estat sobre aquest tema. Entre les seves pàgines es distingeixen uns post-its, tot i que ell en cap moment de l’entrevista empra el llibre per respondre.

El concepte de banca ètica està poc estès entre la població espanyola. Pocs sabrien dir què té aquesta banca de particular. Segons Narcís Sánchez, el que la diferencia d’un banc convencional són els seus objectius bàsics. Mentre que la banca ètica pretén que tot el que faci tingui un impacte social positiu i vol guanyar diners per tenir viabilitat de futur, els bancs tradicionals justifiquen la seva existència basant-se únicament en l’objectiu de guanyar diners o la principal idea dels accionistes és obtenir beneficis i remuneracions de les seves accions.

Sánchez explica que un finançament ètic consisteix a “deixar diners a unes persones que no tenen accés al crèdit d’altra manera”, i que també es pot entendre com la voluntat de finançar unes determinades activitats que “per sí són ètiques”, com ara les relacionades amb l’ecologia o l’ajuda al Tercer Món. A més, defineix l’estalviador ètic com aquella persona que no vol que els seus diners s’inverteixin en “unes determinades activitats econòmiques que ell no considera lícites ni ètiques”. Entre aquestes activitats, Narcís Sánchez destaca les relacionades amb l’armament, les que no tenen en compte el medi ambient, les que no són sostenibles, les vinculades als jocs d’atzar que no tinguin un objectiu social i les d’empreses que contracten “nanos massa joves”. I afegeix: “Les entitats ètiques el que vigilen és que cap de les inversions que surten de l’entitat hi vagin a parar directa o indirectament”.

En aquest sentit, és important l’existència d’uns organismes que controlin que els diners invertits són realment destinats a projectes ètics. Sánchez apunta: “La investigació ètica dins del món de les finances estaria vinculada amb els observatoris”. I detalla que aquests són els que garanteixen que un instrument financer “pot portar el cognom d’ètic”. Rere una profunda pausa, puntualitza: “Home... la garantia final és la confiança en determinades persones”. “Que tu puguis anar i demanar els papers que vulguis i que te’ls ensenyin”, afegeix. També comenta que, pel contrari, un banc convencional “et dirà que vagis a la memòria de la seva entitat”. Així doncs, sosté que les formes de transparència de la banca ètica són “significativament diferents” a les del banc convencional.

La banca ètica concedeix crèdits a la gent que no en rebria d’un banc comú. Narcís Sánchez assegura que el que permet que això sigui possible, sense el perill de què el banc no pugui recuperar els diners, és el fet que el sistema d’avaluació de riscos del banc ètic sigui diferent al dels convencionals. Explica que a les operacions tradicionals els bancs demanen molts avals, mentre que en els ètics “l’aval és el propi projecte”. Afegeix que la banca ètica utilitza els seus propis mitjans per estudiar la viabilitat del projecte i que, per tant, si la proposta és possible, la finançarà. A més, sosté que està convençut de què molta gent deixaria de pagar abans una quota “del banc normal” que la d’un banc ètic. “Perquè t’han ajudat a poder viure”.

Narcís Sánchez il•lustra les seves paraules amb un moviment de mans que de vegades és tallant –quan parla d’objectius concrets- i, d’altres, sembla voler agafar l’aire que l’envolta –quan exposa els seus arguments i opinions-, tot i que no sol aixecar els colzes de la taula blanca. La seva veu és greu i segura. El seu caràcter, afable.

En preguntar-li si la incredulitat que sol mostrar la gent, quan coneix l'existència d’un banc ètic, entorpeix el desenvolupament d’aquest tipus d’entitat bancària, Narcís Sánchez somriu, com si no fos la primera vegada que sent aquesta pregunta, i declara que ell no diria que aquest sigui un dels problemes més importants.“Jo crec que el problema és que el seu missatge arribi a ser escoltat per tothom”, opina. I argumenta que això es deu a què la banca ètica “del que menys disposa és de diners suficients com per donar-se a conèixer”.

Malgrat això, existeixen una sèrie d’entitats que treballen per estendre el concepte de banca ètica entre la població. Narcís Sánchez n’assenyala algunes: Oikocrèdit, FIDEM, COOP 57 i Finançament Ètic i Solidari (FETS). Ell descriu aquesta última com una entitat de segon nivell –és a dir, que els seus socis són associacions i no persones- que aglutina “una mica més de 50 entitats catalanes” i té tres objectius bàsics: la sensibilització i divulgació del que és una banca ètica, la difusió dels actuals instruments financers que en formen part i la promoció per crear un banc ètic a Catalunya. D’aquest darrer en diu que és “el que podríem dir més ambiciós”

Sánchez explica que el que es planteja a les trobades de FETS és com organitzar estudis que mostrin “la situació de la població i de les entitats del sector social respecte la banca ètica”. També es projecten les activitats que es duran a terme per a difondre els objectius de l’entitat, entre les quals ell nomena exposicions, xerrades, estudis de mercat i contactes amb ajuntaments. A més, esmenta: “FETS feia fins fa poc l’exposició Diners fan bé, diners fan mal”. “L’any passat va ser presentada per la Universitat de la Pau a la Biblioteca de Sant Cugat”, indica.

Segons Narcís Sánchez, el que fa que la Universitat de la Pau col•labori a la banca ètica és la seva pròpia naturalesa com a entitat “interessada per la divulgació de temes sobre la pau”. Opina que la pau no és només “l’absència de guerra”, sinó també “la generació d’uns condicionants socials que possibilitin la pau”. La Universitat es va fer sòcia de FETS l’estiu de l’any passat, i Sánchez afirma que des de llavors participen “molt activament” a les seves juntes i reunions. Ressalta que la Universitat dona “molt suport en el que és l’embrió actual de la creació d’un banc ètic a Catalunya i a l’Estat espanyol”.

El financer opina que el projecte de constituir un banc ètic creat des de Catalunya està “bastant avançat”. Diu que es formarà una societat limitada que exercirà d’agent de Banca Populare Etica –una banca italiana- a l’Estat espanyol, i que constarà, “en principi”, d’un punt d’atenció al País Basc i un altre a Catalunya, gestionats per FETS i la seva homòloga basca -FIARE- respectivament. “Això ja està signat amb Banca Populare Etica i han hagut contactes amb el Banc d’Espanya”, remarca Sánchez.

Tot i que Narcís Sánchez explica que l’objectiu final de FETS seria que tota la banca fos ètica, considera que això és només “a molt, molt llarg termini”. “A curt termini, l’objectiu que té és complementar la banca tradicional per donar cobertura a tothom que no hi té accés”.

Si voleu conèixer una mica més sobre FETS, podeu visitar la pàgina www.fets.org

Per a més informació sobre la Universitat de la Pau, adreceu-vos a la pàgina www.universitatdelapau.org