Reflexión sobre los blogs

En Internet podemos encontrar infinidad de blogs personales, donde el autor escribe sobre sus vivencias y opiniones sobre los acontecimientos que ocurren a su alrededor o en el mundo entero. Algunos también incluyen comentarios sobre otros blogs –recomendándolo o no- y nos permiten navegar de uno a otro a través de los links. Todo el que tenga acceso a Internet puede crear una bitácora.

El blog y el periodista
En los últimos años el blog se ha convertido en una herramienta interesante para el periodista. Puede utilizarlo para ampliar una noticia que haya publicado en el diario para el que escribe, con la intención de que los lectores le den su opinión acerca del contenido o la forma de su artículo. Es decir, es útil para recibir críticas y saber qué puede cambiar el periodista en su forma de explicar las noticias. También puede servirle para saber de qué temas habla la gente y cuáles son sus intereses. No se puede situar el blog fuera del género de opinión, pues expresa la reacción de una persona ante un determinado hecho de actualidad o ante su realidad. El periodista también puede utilizar el blog para escribir artículos de opinión que expresen el punto de vista que no puede manifestar en el artículo informativo que escribe cada día. Y también es una buena herramienta para los periodistas sin conexión con los diarios, que pueden ser subvencionados con la publicidad.

Comentario sobre un blog interesante
Ignacio Escolar es periodista, coordinador de Informativostelecinco.com y responsable del blog Escolar.net. En su página encontramos sus artículos y los comentarios de los lectores-autores que visitan la página. También encontramos referencias y enlaces a otras páginas, a las que podemos dirigirnos para obtener más información sobre una noticia -incluso archivos de audio-. Otros links nos llevan directamente a bolgs como GarajeKubric, con reflexiones personales, o como Pixel y Dixel, con comentarios sobre Internet i tecnología. La página de Escolar está nominada a los Premios a las mejores bitácoras del año 2004 que organiza Bitacoras.com. Si visitáis su página, os recomiendo el artículo “¡Por favor, pirateen mis canciones!”.

El lector-autor en Pangea
Con el desarrollo del fenómeno de los blogs, grandes distribuidores de noticias dan al lector la posibilidad de convertirse en autor, pues puede crear artículos que informen de nuevas noticias sobre un tema determinado, o que complementen la información recogida por otro usuario. Un buen ejemplo de esto es Pangea, un distribuidor de noticias y una ONG que pretende facilitar la comunicación entre personas y organizaciones dedicadas al mundo social y solidario. A través de esta página podemos acceder a la Revista@Pangea, una publicación digital donde encontramos información sobre temas de actualidad relacionados con aspectos sociales. Lo interesante es que es un lugar común donde puedes informar y ser informado. Todo el que quiera puede enviar un artículo (aunque la revista advierte que no todos serán publicados y que serán editados y corregidos ortográficamente desde Pangea). La noticia debe poder insertarse en alguna de las secciones de la revista: ecología, globalización, inmigración, derechos humanos, etc. Además se invita a participar en debates, en los que se recibe un número de comentarios importante. También se publican comunicados de prensa de distintas organizaciones y se informa sobre novedades en Internet (como por ejemplo, virus). Recomiendo esta página.

Una desventaja y una ventaja de los blogs
Cuando leamos un comentario sobre una noticia redactada en un blog, hemos de tener en cuenta que nada puede garantizar que la información que da sea verídica y esté comprobada. Por eso es imprescindible contrastar informaciones, investigar por uno mismo. Lo que sí es cierto es que los blogs dan una visión general de la opinión de una parte de la población sobre algunos determinados hechos, y pueden dar pie al inicio de un debate sobre temas interesantes, sean de actualidad o no.

Entrevista indirecta

Narcís Sánchez. Banca ètica i finançament solidari

Són les 6 de la tarda. Esperem a Narcís Sánchez davant el portal de la Universitat de la Pau, el número 3 del Carrer Rusiñol, Sant Cugat. Al poc temps, hi arriba. Ens saluda amb una encaixada de mans formal, però amb un to de veu proper i amigable. Pugem les escales, travessem la porta -que ja era oberta-. Ens condueix a una aula on cartolines, papers i caixes s’apilen de forma ordenada a les prestatgeries. Uns tubs de cartró s’apleguen a una cantonada. Seiem al voltant de dues taules blanques juntes. Narcís Sánchez seu donant l’esquena a un quadre on es veu representat un edifici color salmó que, potser, representa el mateix pis on ens trobem ara. Prop seu, hi ha el llibre La banca Ètica, molt més que diners, que és el primer que es publica a l’Estat sobre aquest tema. Entre les seves pàgines es distingeixen uns post-its, tot i que ell en cap moment de l’entrevista empra el llibre per respondre.

El concepte de banca ètica està poc estès entre la població espanyola. Pocs sabrien dir què té aquesta banca de particular. Segons Narcís Sánchez, el que la diferencia d’un banc convencional són els seus objectius bàsics. Mentre que la banca ètica pretén que tot el que faci tingui un impacte social positiu i vol guanyar diners per tenir viabilitat de futur, els bancs tradicionals justifiquen la seva existència basant-se únicament en l’objectiu de guanyar diners o la principal idea dels accionistes és obtenir beneficis i remuneracions de les seves accions.

Sánchez explica que un finançament ètic consisteix a “deixar diners a unes persones que no tenen accés al crèdit d’altra manera”, i que també es pot entendre com la voluntat de finançar unes determinades activitats que “per sí són ètiques”, com ara les relacionades amb l’ecologia o l’ajuda al Tercer Món. A més, defineix l’estalviador ètic com aquella persona que no vol que els seus diners s’inverteixin en “unes determinades activitats econòmiques que ell no considera lícites ni ètiques”. Entre aquestes activitats, Narcís Sánchez destaca les relacionades amb l’armament, les que no tenen en compte el medi ambient, les que no són sostenibles, les vinculades als jocs d’atzar que no tinguin un objectiu social i les d’empreses que contracten “nanos massa joves”. I afegeix: “Les entitats ètiques el que vigilen és que cap de les inversions que surten de l’entitat hi vagin a parar directa o indirectament”.

En aquest sentit, és important l’existència d’uns organismes que controlin que els diners invertits són realment destinats a projectes ètics. Sánchez apunta: “La investigació ètica dins del món de les finances estaria vinculada amb els observatoris”. I detalla que aquests són els que garanteixen que un instrument financer “pot portar el cognom d’ètic”. Rere una profunda pausa, puntualitza: “Home... la garantia final és la confiança en determinades persones”. “Que tu puguis anar i demanar els papers que vulguis i que te’ls ensenyin”, afegeix. També comenta que, pel contrari, un banc convencional “et dirà que vagis a la memòria de la seva entitat”. Així doncs, sosté que les formes de transparència de la banca ètica són “significativament diferents” a les del banc convencional.

La banca ètica concedeix crèdits a la gent que no en rebria d’un banc comú. Narcís Sánchez assegura que el que permet que això sigui possible, sense el perill de què el banc no pugui recuperar els diners, és el fet que el sistema d’avaluació de riscos del banc ètic sigui diferent al dels convencionals. Explica que a les operacions tradicionals els bancs demanen molts avals, mentre que en els ètics “l’aval és el propi projecte”. Afegeix que la banca ètica utilitza els seus propis mitjans per estudiar la viabilitat del projecte i que, per tant, si la proposta és possible, la finançarà. A més, sosté que està convençut de què molta gent deixaria de pagar abans una quota “del banc normal” que la d’un banc ètic. “Perquè t’han ajudat a poder viure”.

Narcís Sánchez il•lustra les seves paraules amb un moviment de mans que de vegades és tallant –quan parla d’objectius concrets- i, d’altres, sembla voler agafar l’aire que l’envolta –quan exposa els seus arguments i opinions-, tot i que no sol aixecar els colzes de la taula blanca. La seva veu és greu i segura. El seu caràcter, afable.

En preguntar-li si la incredulitat que sol mostrar la gent, quan coneix l'existència d’un banc ètic, entorpeix el desenvolupament d’aquest tipus d’entitat bancària, Narcís Sánchez somriu, com si no fos la primera vegada que sent aquesta pregunta, i declara que ell no diria que aquest sigui un dels problemes més importants.“Jo crec que el problema és que el seu missatge arribi a ser escoltat per tothom”, opina. I argumenta que això es deu a què la banca ètica “del que menys disposa és de diners suficients com per donar-se a conèixer”.

Malgrat això, existeixen una sèrie d’entitats que treballen per estendre el concepte de banca ètica entre la població. Narcís Sánchez n’assenyala algunes: Oikocrèdit, FIDEM, COOP 57 i Finançament Ètic i Solidari (FETS). Ell descriu aquesta última com una entitat de segon nivell –és a dir, que els seus socis són associacions i no persones- que aglutina “una mica més de 50 entitats catalanes” i té tres objectius bàsics: la sensibilització i divulgació del que és una banca ètica, la difusió dels actuals instruments financers que en formen part i la promoció per crear un banc ètic a Catalunya. D’aquest darrer en diu que és “el que podríem dir més ambiciós”

Sánchez explica que el que es planteja a les trobades de FETS és com organitzar estudis que mostrin “la situació de la població i de les entitats del sector social respecte la banca ètica”. També es projecten les activitats que es duran a terme per a difondre els objectius de l’entitat, entre les quals ell nomena exposicions, xerrades, estudis de mercat i contactes amb ajuntaments. A més, esmenta: “FETS feia fins fa poc l’exposició Diners fan bé, diners fan mal”. “L’any passat va ser presentada per la Universitat de la Pau a la Biblioteca de Sant Cugat”, indica.

Segons Narcís Sánchez, el que fa que la Universitat de la Pau col•labori a la banca ètica és la seva pròpia naturalesa com a entitat “interessada per la divulgació de temes sobre la pau”. Opina que la pau no és només “l’absència de guerra”, sinó també “la generació d’uns condicionants socials que possibilitin la pau”. La Universitat es va fer sòcia de FETS l’estiu de l’any passat, i Sánchez afirma que des de llavors participen “molt activament” a les seves juntes i reunions. Ressalta que la Universitat dona “molt suport en el que és l’embrió actual de la creació d’un banc ètic a Catalunya i a l’Estat espanyol”.

El financer opina que el projecte de constituir un banc ètic creat des de Catalunya està “bastant avançat”. Diu que es formarà una societat limitada que exercirà d’agent de Banca Populare Etica –una banca italiana- a l’Estat espanyol, i que constarà, “en principi”, d’un punt d’atenció al País Basc i un altre a Catalunya, gestionats per FETS i la seva homòloga basca -FIARE- respectivament. “Això ja està signat amb Banca Populare Etica i han hagut contactes amb el Banc d’Espanya”, remarca Sánchez.

Tot i que Narcís Sánchez explica que l’objectiu final de FETS seria que tota la banca fos ètica, considera que això és només “a molt, molt llarg termini”. “A curt termini, l’objectiu que té és complementar la banca tradicional per donar cobertura a tothom que no hi té accés”.

Si voleu conèixer una mica més sobre FETS, podeu visitar la pàgina www.fets.org

Per a més informació sobre la Universitat de la Pau, adreceu-vos a la pàgina www.universitatdelapau.org

Entrevista directa

Narcís Sánchez. Banca ètica i finançament solidari

Molta gent desconeix el significat de banca ètica. Quines semblances i diferències presenta aquesta entitat respecte un banc tradicional?
Els dos són entitats de crèdit, això és el que els iguala. El que els diferencia és que els dos objectius bàsics d’un banc ètic són: que tot el que faci tingui un impacte social positiu i guanyar diners per a què el banc tingui viabilitat de futur. Al contrari que en els bancs tradicionals, on el que justifica l'existència del banc és guanyar diners, o la idea dels accionistes és obtenir beneficis de les seves accions.

Podria explicar què s’entén per finançament i estalvi ètic?
Un finançament ètic és aquell que es fa en base de deixar diners a unes persones que no tenen accés al crèdit d’altra manera, o fas un finançament a unes activitats determinades que per sí són ètiques: ecologia, ajuda al Tercer Sector, ajuda al Tercer Món, etc. Un estalviador ètic no vol que els seus diners vagin a parar a unes determinades activitats econòmiques que ell no considera lícites ni ètiques.

Quines serien algunes d’aquestes activitats?
Les relacionades amb l’armament, les que no tenen en compte el medi ambient, les que no són sostenibles, les vinculades als jocs d’atzar –que no siguin d’objectiu social-, empreses que contracten nanos massa joves,... Les entitats ètiques el que vigilen és que cap de les inversions que surten de l’entitat hi vagin a parar directa o indirectament.

Com es garanteix que els diners que invertim són realment destinats a projectes ètics?
La investigació ètica dins del món de les finances estaria vinculada amb els observatoris, aquells que poden garantir que un instrument financer pot portar el cognom d’ètic. Home... la garantia final és la confiança en determinades persones. Que tu puguis anar i demanar els papers que vulguis i que te’ls ensenyin. Un banc convencional et dirà que vagis a la memòria de la seva entitat. Són formes de transparència significativament diferents.

La banca ètica hi dona accés a la gent que no rebria préstecs d’un banc comú. Com s’assegura un banc ètic de què pot recuperar els diners?
Els sistemes d’avaluació de riscos són diferents. A les operacions tradicionals els bancs demanen molts avals, i els ètics no en demanen perquè l’aval és el propi projecte. El banc ètic mirarà la viabilitat d’allò amb els seus propis mitjans. I per tant, si té capacitat aquell projecte per donar viabilitat, li donarà els diners. És més, jo estic convençut que molta gent deixaria de pagar abans una quota del banc normal que la d’un banc ètic. Perquè t’han ajudat a poder viure.

Pot ser és difícil entendre que un banc no busqui el benefici propi com a principal objectiu. És la incredulitat un problema important pel desenvolupament de la banca ètica?
Jo no diria que aquest sigui un dels problemes més importants. Jo crec que el problema és que el seu missatge arribi a ser escoltat per tothom, perquè la banca ètica del que menys disposa és de diners suficients com per donar-se a conèixer.

I com pot la gent arribar a conèixer aquesta banca ètica?
A Catalunya hi ha varies entitats que estan fent tema de banca ètica: Oikocrèdit, FIDEM, COOP 57... i Finançament Ètic i Solidari (FETS).

Com defineix Finançament Ètic i Solidari?
És una associació de segon nivell que aglutina una mica més de 50 entitats catalanes i té tres objectius bàsics: la sensibilització i divulgació del que és la banca ètica, la promoció dels actuals instruments financers que en formen part i –el que podríem dir més ambiciós- la promoció per crear un banc ètic a Catalunya.

Quines activitats desenvolupa FETS i què planteja a les seves trobades per aconseguir els seus objectius?
El que es planteja bàsicament és com realitzar estudis per veure la situació de la població i de les entitats del sector social respecte la banca ètica. Quines tasques podem fer en relació a la divulgació de FETS. Es realitzen exposicions, xerrades a diferents municipis, estudis de mercat, contactes amb ajuntaments,... FETS feia fins fa poc l’exposició Diners fan bé, diners fan mal. L’any passat va ser presentada per la Universitat de la Pau a la Biblioteca de Sant Cugat.

Què atreu la Universitat de la Pau a FETS? Com hi participa?
La Universitat de la Pau és una entitat interessada per la divulgació de temes sobre la pau. Per tant, està interessada en un banc ètic. La pau no és només l’absència de guerra, és també la generació d’uns condicionants socials que possibilitin la pau. Es va fer sòcia l’estiu de l’any passat, i des de llavors participem molt activament tant a les juntes com a totes les reunions de treball que realitza FETS. Ens donem molt suport en el que és l’embrió actual de la creació d’un banc ètic a Catalunya i a l’Estat Espanyol.

Com veu el desenvolupament del projecte de crear un banc ètic des de Catalunya?
Bastant avançat. De fet, es farà una societat limitada que exercirà d’agent de Banca Populare Etica a l’Estat espanyol. Tindrà, en principi, dos punts d’atenció: al País Basc -gestionat per FIARE- i a Catalunya –FETS-. Això ja està signat amb Banca Populare Etica i han hagut ja contactes amb el Banc d’Espanya.

Creu vostè que la banca ètica vol substituir la convencional? Podria arribar a fer-li competència?
El seu objectiu final seria que tota la banca fos ètica. El que passa és que això és a molt, molt llarg termini. A curt termini, l’objectiu que té és complementar la banca tradicional per donar cobertura a tothom que no hi té accés.

Rosas, libros y tomateras. 23 de Abril en Cerdanyola del Vallès

La Plaza Abat Oliba, que en años anteriores había sido el corazón de la fiesta de San Jordi en Cerdanyola, está desierta y en obras este 23 de Abril. Son las 10 de la mañana y ya están montadas todas las paradas. Pero en esta plaza no hay cubos de rosas, sino tres contenedores de escombros plantados sobre la tierra levantada y vallas amarillas cerrando el paso.

Hay cuatro puestos de flores junto el Mercado de Serraparera, y algunos más a lo largo de la calle San Casimir, hasta la policía local. La plaza de la policía está vacía, pero desde allí se oye ya la algarabía de gente que baja por la calle San Ramón, por donde al mediodía ya es difícil pasar sin tropezar con alguien. Al llegar a la plaza San Ramón también se ven vallas amarillas cortando la calle que la rodea, pero éstas no muestran el nombre ni el teléfono de una compañía de obras, sino un cartel que anuncia: “Actes de Sant Jordi, 23 d‘Abril”.

Los puestos envuelven la plaza rectangular dejando los huecos justos para que la gente pueda entrar y salir. Los poyetes de los parterres que rodean el espacio sirven de asiento a los vendedores, y los árboles les dan sombra. Abunda la manga corta, suena el tintineo de algún abanico y los soplidos del que se para a secarse el sudor de la cara. Al fondo de la plaza, sobre una tarima, tienen lugar las últimas participaciones del acto 24 hores de lectura sense pausa, que concluirá con la lectura de la actriz Mercè Arànega -presentada en todos los carteles como la Paquita del Cor de la Ciutat-. Son mayoría los puestos que no provienen de una librería, como el de Els diables de Cerdanyola, el del Esplai la Trepa o el de Joventut Socialista de Catalunya. Además, no sólo se venden libros y rosas, pues también hay un puesto de abalorios y otro que vende caramelos con forma de rosa. Un hombre que sujeta unos treinta globos figurativos va dando vueltas por fuera de la plaza.

A las 6 de la tarde, un chico lee el capítulo de El Hobbit en que el protagonista se encuentra con el dragón. Cinco personas lo escuchan de pie, mientras otras se sientan en alguna de las sillas de plástico azul que se ordenan en tres filas delante del escenario. Pero los niños están más pendientes de los gigantes de Cerdanyola, inmóviles junto a la tarima de lectura, con su fría sonrisa acartonada. El guardián de los gigantes se los presenta: “Els dos grans són la Victoria i el Bernat, els senyors del Castell; la noia és la Dolça, la seva filla; i el petit és l‘Edmir, el fill” El guardián enseña a los niños a llevar al pequeño -que es tan alto como él-.

Los más vendidos han sido El Gran Engaño de Dan Brown y En el Blanco de Ken Follet

El puesto de la librería l’Escola se sitúa en medio del recorrido. Hay 17 personas alrededor, y es difícil ver los libros sin ponerse de puntillas. Los más vendidos han sido El Gran Engaño de Dan Brown y En el Blanco de Ken Follet. Vicente, un estudiante de 18 años, acaba de leerse Ángeles y Demonios, de Brown, y su madre le ha regalado Amigos Absolutos de John Le Carré. “Muy bonita la portada, pero no sé si me lo leeré”, confiesa.

A un lado del escenario, llama la atención un gran mapa de Cerdanyola y un cartón con el dibujo de unos animales con el ceño fruncido, aguantando un cartel que dice: “No a la direccional”. Es el puesto de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola. No vende libros. “Informa sobre les conseqüècies negatives que tindrà per a Collserola la construcció del Centre Direccional”, afirma Àngel, uno de los encargados del puesto.

Algunas personas se pasean por la plaza con una pequeña tomatera en la mano. Maria y Giron, dos estudiantes de bachillerato, se preguntan de dónde las habrán sacado, y por fin descubren el origen: la parada de Iniciativa per Catalunya-Verda, que está dentro de una carpa de la que cuelgan carteles con el eslogan “Recollim els fruits de l‘esquerra verda”. Las tomateras están plantadas en diminutas macetas de plástico y envueltas en un sobre de papel. Pilar, secretaria de ICV, les regala un par cuando se acercan.

Mercè Arànega: “El vici de molt llegir ens pot avocar al vici del bon escriure”

Pasadas las 7 de la tarde llega Mercè Arànega, se acerca al puesto y le regalan una tomatera. Los que están a su alrededor se giran para mirar a la actriz, y un niño se acerca a pedirle un autógrafo. Ella lleva un portafolios y un libro de Paul Auster bajo el brazo. En el portafolios guarda los cinco cuentos de Pere Calders que leerá dentro de un momento. Son unos relatos de tono humorístico. “Els he escogit perquè em sembla una manera amable de concloure les 24 hores”, explica. Al subir a la tarima bebe un poco de agua, aparta el atril, se sienta en el alto taburete, ajusta el micrófono y dice: “Hola. Se sent bé? Gracies per convidar-me a la cloenda de les 24 hores de lectura”.

Durante la lectura va cambiando las hojas de una mano a la otra, para poder gesticular enérgicamente con la que le queda libre. Poco a poco, la gente de la plaza se coloca en torno a la tarima. Las tres filas de sillas son ocupadas por completo por niños y personas mayores -uno de los niños lee un cómic-. Otras personas aprovechan el poyete de los parterres cercanos a la tarima para sentarse. Tres niños se suben a un árbol cercano y escuchan los cuentos. El hombre de los globos no tarda en colocarse detrás de la tarima, y en medio del cuento Mig d‘amagat un niño pide a su madre que le compre uno.

Mercè Arànega deja para el final el libro de Paul Auster. Antes de abrirlo, explica que los relatos que aparecen en él han sido escritos por gente muy variada -no dedicada a la escritura- que envió su cuento a la radio a propuesta de Paul Auster, para que él lo transmitiera. Y que al ver la calidad de muchos de los cuentos, Auster decidió publicarlos. El relato que ha escogido Mercè Arànega, Cosas que yo no sabía, fue escrito por una ama de casa.

A las 7 y media, la actriz se despide. “El vici de molt llegir ens pot avocar al vici del bon escriure”, declara. Al concluir el acto, los gigantes abandonan la plaza alternando pequeños saltos y vueltas, mientras la gente sigue paseando por las calles con rosas, libros... y tomateras.

Narcís Sánchez. Banca ètica i finançament solidari

Perfil

Narcís Sánchez, diplomat en economia i finances per l'Escola Superior d’Adiministració i Direcció d’Empreses (ESADE), sempre ha treballat a una entitat financera. Però també és el representant de la Universitat de la Pau a l'associació FETS, Finançament Ètic i Solidari.

Va néixer fa gairabé 50 anys a Barcelona, i ja fa 27 que viu a San Cugat. És el petit de dos germans. El seu pare es va dedicar al comerç de mobiliari per a la llar, i la seva mare era una mestressa aficionada a la moda. A Castelldefels, Narcís va conèixer la seva dona, amb qui té dues filles de 18 i 22 anys.

La seva preocupació per la pau i la igualtat social el van empényer a participar en activitats reivindicatives de caràcter social, com ara la Plataforma aturem la guerra i la Xarxa Alternativa de San Cugat.

Entre els seus llibres preferits es troben els de temàtica social. Confesa que el que més li agrada és passar una bona estona amb els amics. I van ser precisament uns amics que participaven a la Universitat de la Pau els que van donar a conéixer aquesta entitat a Narcís Sánchez. Desprès d’una primera participació al seminari d’estiu que organitzava la Universitat al 2003, va decidir unir-se a la associació per, com ell diu, col·laborar en el que fos necessari.

La seva primera feina dins aquesta organització va ser coordinar les relacions amb altres entitats. Avui dia s’encarrega d’assistir a les reunions i activitats que organitza FETS per potenciar la banca ètica, i assegura que si a Catalunya se’n creés una no dubtaria a treballar en ella.